MARC I MARTA DOSAIGUAS

—Aquest passat diumenge, van oferir vostès al Casino un concert.

—Van participar només unes quantes integrants del Cor Femení de Granollers, ja que es tractava d’un tastet especial, en un matí musical de diumenge, un xic especial, donat el públic i l’hora elegits…

—Quan parlem del Cor Femení de Granollers, moltes persones pensen en aquell anyorat Orfeó Femení del mestre Josep Maria Ruera dels anys 50 del segle passat.

—Ho sabem perfectament. Quan vam iniciar el nostre projecte vam pensar fins i tot en un primer moment posar-nos el mateix nom, però després vam considerar que era més encertat identificar-nos amb el nom de cor i així ho vam fer. El mestre Ruera i la tasca que va realitzar en el camp de la música ens mereixen un gran respecte i consideració, d’aquí que, tot i ser un referent que no podem oblidar, els nostres objectius siguin diferents. I ho són perquè el temps i les circumstàncies també en són de diferents.

—Què creu que tenia aquell Orfeó d’en Ruera que tan bon record ha deixat?

—Pel que sabem i hem estudiat, més enllà de la categoria del director, que és inqüestionable, tenia el poder de la participació, ja que va comptar amb unes 90 dones cantaires, van actuar al Palau de la Música… Ja ho va dir ell: “L’Orfeó era una feliç bogeria”.

—Sí. Ara per ara ens sembla una xifra molt adequada per als nostres objectius i les nostres finalitats. Nosaltres, des de la nostra posició de formació totalment amateur, el que volem és disposar d’un cor femení sòlid, estable i de qualitat. D’aquí la nostra incidència en la formació que oferim a totes aquelles dones que formen part del cor. El fet de créixer no és una cosa que ens l’hagim plantejat. Fins ara hem tingut molt bona acceptació per part de les cantaires participants i això ens satisfà.

—Normalment els dimecres i ho fem al Conservatori de Música, on l’Ajuntament ens facilita ...