ELENA FRAUCA

—No sabien de vostè des de 2009, quan presentà una exposició a l’Espai La Gralla.

—Va ser l’última exposició que vaig presentar, sí. Després de l’experiència de 2006 en què vaig fer unes il·lustracions especials a partir de contes coneguts com El Patufet, La Caputxeta…, tres anys després, vaig tornar amb una nova proposta més personal i intimista: pinto sobre el cartró directament, els quadres no estan ni emmarcats, intento reciclar al màxim… I expresso coses noves que m’interessen a partir de les cares dels personatges: alegria, tristor, enamorament, desig… Per sort, em va anar molt bé, ja que vaig vendre força…

—Quan sorgeix la història del conte?

—Va venir una mica per casualitat. En una d’aquestes exposicions, vaig tenir l’oportunitat de contactar amb l’Eulàlia Canal i vam pensar en fer alguna cosa juntes… El primer projecte no va ser possible, però a la segona… vam tenir la sort que ens acceptéssim el treball.

—I apareix el conte “El fantasma de casa els avis”.

—Exacte. I estem molt contentes, ja que el resultat artístic i literari es complementen molt bé i el resultat m’agrada.

—Hi ha un personatge…

—El pes de la història recau en la Paula i el tema que es tracta és el de les pors i nosaltres, com correspon a la literatura adreçada als nens, intentem desmitificar el tema tot remarcant que sovint les pors resten a la nostra imaginació. Al conte intervenen també un avi que recita en veu alta a Foix i una àvia que pinta de nit…

—Quants dibuixos hi ha?

—En total hi ha unes vint il·lustracions.

—Com valora el fet que text i il·lustracions es complementin?

—A mi, em sembla fantàstic. Les il·lustracions estan bé per elles mateixes, ...