JOAN RAMON

—Molt bé. Estem contents del resultat i hem pogut comprovar que malgrat el pas dels anys, encara seguim en bona forma musical. El disc es dirà Tellen’s, Quasi 50.

—Sí, va ser una de les nostres aparicions en escena després d’una proposta que ens va fer en Ramon Parellada. Aquest nou reveival encara és més especial, ja que a més d’oferir un bon repertori la gent podrà adquirir i llegir un llibre sobre la nostra experiència.

—Una mostra d’allò que els components del grup érem capaços de fer allà per l’any 1964. En total, disset cançons que sonen millor que aleshores, ja que la tecnologia ens ho ha posat molt més fàcil. Són cançons dels Beatles, de Los Teen Tops, un grup mexicà que ens agradava molt…

—Vostès van ser uns dels primers grups en recolzar ràpidament propostes com la dels Beatles.

—És que ho vam tenir molt clar des del principi. Recordo que el mestre Josep Maria Ruera em va demanar que li portés un disc d’aquest grup per poder escoltar-los i quan me’l va tornar em va dir: “Aquests nois faran possible la major revolució de la música pop”. Nosaltres no pensàvem que el moviment arribés a ser tan bèstia com va ser, però que era importantíssim, era evident, ja que es distingiren ràpidamemnt.

—Hi havia una mica de tot, sí.

—Els anys 60, la música es presentava com una nova via per a sortir del sistema a nivell general.

—Aleshores primaven les coses relacionades amb el futbol i els toros. La música va aconseguir, en el cas d’Espanya, trencar aquesta dicotomia, i els joves, per primera vegada, van començar a ser protagonistes directes de les seves vides: es parlava d’ells, creaven modes i tendències, revolucionaven la vida diària… En aquest sentit, nosaltres ...